Segons el mètode de connexió entre la cabina de l'ascensor i el cilindre hidràulic, els ascensors hidràulics es poden classificar en dos tipus: d'acció directa i d'acció indirecta.
1) Els sistemes d'acció directa impliquen un pistó que actua directament sobre la cabina de l'ascensor o el seu bastidor. La connexió entre el cotxe i l'èmbol ha de ser flexible. Els ascensors hidràulics d'acció directa no requereixen un dispositiu de frenada de seguretat d'emergència ni un regulador de velocitat; en conseqüència, l'estructura de l'automòbil és més senzilla i l'espai requerit per a l'elevador és mínim. A més, no hi ha necessitat d'aixecar cordes o cables a la part superior de l'edifici; com que tota la càrrega del cotxe es transmet al fons de la fossa, s'ha d'excavar un forat vertical relativament profund per acomodar el cilindre hidràulic.
2) Els sistemes d'acció indirecta connecten l'èmbol al bastidor del cotxe mitjançant un mecanisme de suspensió (normalment cordes o cadenes). En general, la relació de desplaçament entre l'èmbol i la cabina de l'ascensor és d'1:2, tot i que també s'utilitzen proporcions d'1:4 i 1:6. Els ascensors hidràulics d'acció indirecta no requereixen un forat vertical profund; però, com que utilitzen cordes o cadenes, han d'anar equipats amb un regulador de velocitat i mecanismes de seguretat. Atès que el cilindre hidràulic d'elevació està situat al costat de la cabina de l'ascensor, l'espai necessari per a l'elevació és una mica més gran que el del tipus d'acció directa.
